Tothom, per esquerp que sigui, té coneguts. D'aquestes coneixences ocasionals, transitòries, sovint n'oblidem el nom. però ens queda a vegades una imatge, a vegades una anècdota, un fet o una conversa. Sobretot, quan ja som vells, dels coneguts de l'adolescència i la joventut. Com que Victor Alba ha estat periodista des que, als setre ys començà l'aprenentatge de l'ofici, la seva col-lecció de coneguts és abundant. I, justament per ser periodista, en recorda moltes coses -noms, fets, dites-. No són personatges, sinó gent de la qual solem dir que és anònima. Ara, amb nom fals, per discreció professional ens parla d'aquests anònims amb nom, i ens conta els recoruis que en conserva. Són, la majoria, gent de l'època de la guerra civil el franquisme o l'exili. Probablement tots ja han mort o pesen figues
Tapa tova, 206 pàg. en bon estat Laertes, 2002. 1ª ed.