Segons Montesquieu, una obra original en fa sorgir gairebé sempre cinc o sis-centes més, que se serveixen de la primera com els geòmetres se serveixen de les seves fórmules. La "velocitat i la lleugeresa" dels Contes filosòfics de Voltaire són presents en aquest nou llibre de Sciascia, que descriu les aventures d'un jove sicilià de bona família, Candidò Munafò, des del 1943, any del seu naixement la nit del desembarcament americà a Sicília, fins al 1977, a París, on busca els rastres mítics del maig del 1968. «Les coses són sempre senzilles», diu Candidò, i és l'ansia d'arribar al cor de les coses, d'anomenar-les pel seu nom, el que li procura tantes malaventures. Ignorat per pare i mare, sota la tutela d'un avi primer general feixista i després diputat demòcrata cristià, actua espontàniament, amb sinceritat, i topa aviat amb la hipocresia que regeix la ficció de l'anomenada «vida civil». Fins i tot en aquesta apologia brillant, escrita amb la ironia sorneguera que els lectors ja li coneixen, Sciascia no estalvia la invenció narrativa ni la polèmica. Candidò reflecteix l'ambigüitat i les contradiccions del món d'avui en una novel·la divertida plena de contingut.
Tapa tova, 135 pàg. bon estat. Ed.62, 1988
