El PSUC va ser més que un partit: va transcendir els esquemes de l'organització comunista clàssica, va aglutinar la lluita catalana a favor de la llibertat i contra el franquismei ha acabat nodrint de quadres tots els partits de l'espectre català fins als nostres dies. Tanta va ser la influència del PSUC, que va ser considerat un perill geoestratègic pels guardians del neoliberalisme, és a dir la CIA. Als anys seixanta, la filiació amb CCOO i el Sindicat Democràtic d'Estudiants li va donar molta força. I des del 1968, amb la condemna de la invasió soviètica de Txecoslovàquia i amb la participació en l'Assemblea de Catalunya, va esdevenir un partit transversal, que aixecava recels entre el comunisme ortodox...
Tapa tova, 275 pàg. en bon estat. Pòrtic, 2016.