DÉU I LA CIÈNCIA, JEAN GUITTON.
    DÉU I LA CIÈNCIA, JEAN GUITTON.

DÉU I LA CIÈNCIA, JEAN GUITTON.

Referencia: 1.8.ctre

2,00 €
Impuestos incluidos

Tapa tova, 135 pàg. en bon estat. Fund. Catalana Cristiana, 1992.

Enlaces directos: LlibreTeologia + LlibreReligió + JeanGuitton + GrichkaBogdanov + IgorBogdanov + LlibreCristianisme +

Cantidad
Últimas unidades en stock

Añadir a favoritos

 

Transacciones seguras y encriptadas con SSL.

 

Envíos a toda la U.E.

 

Compra con total confianza

Te puede interesar (16)

Jesucrist 2.0 el cristianisme Francesc Torralba llibre teologia assaig

Jesucrist 2.0 el cristianisme Ara i aquí,...

Precio 2,00 €
Disponibilidad: 1 Disponible

Assaig teològic. Nota els meus amics agnòstics, la fascinació per l'extrem orient la religió del treball i del consum, l'esport Els viatges internet, nómades espirituals que cerquen, per què sóc cristià? És un anacronisme? És una opció contracultural?...  és creïble atlètica cristiana? És una renúncia a pensar?... el Crist interior: pacificar l'anima, el Crist ètic: no passa de llarg, la contemplació camí vers Deu, les tenebres de la culpa, la mort dels éssers estimats...

Tapa tova 324 pàgines en Perfecte estat Raval edicions 2011

...

95.2. A

DEL POSTCONCILI AL POSTPROGRESSISME, JOAN CARRERA PLANAS.

DEL POSTCONCILI AL POSTPROGRESSISME, JOAN...

Precio 5,00 €
Disponibilidad: 1 Disponible

Els anys del postconcili, xarbotants d'idees noves i de vivències, d'exaltació després de molta contenció forçada, d'intuicions i de pressentiments, van ser, també, uns anys de contradiccions. Només un balanç fet des de la valoració positiva, però sense renúncia al sentit crític que và constituir, precisament, el nervi d'aquella etapa, pot garantir la perduració del seu missatge i evitar els efectes negatius de la llei del pèndul. Jo tinc la impressió que aquest balanç no s'ha fet prou ni amb la claredat que calia. La reducció, al meu entendre equivocada, del camp visual a només dues possibilitats, el continuïsme o la involució, ha tret visibilitat a l'altra del progrés no repetitiu. gran alternatiuva: la En parlar de postprogressisme, em refereixo al moment que es definí com a emblemàticament progressista. Però així com la postmodernitat no se situa contra el que és modern, sinó voldria anar més enllà del que va ser-ho en un moment determinat, també amb el mot «postprogressisme» propugno la voluntat de continuar progressant més enllà del progressisme d'una època.

Tapa tova, 254 pàg. en bon estat. Mediterranea, 1994.