JOAN PAU II, CARTA A LES FAMÍLIES.
    JOAN PAU II, CARTA A LES FAMÍLIES.

JOAN PAU II, CARTA A LES FAMÍLIES.

Referencia: 11.3.C

1,00 €
Impuestos incluidos

Tapa tova, 87 pàg. en bon estat. Santandreu, 1984.

Enlaces directos: EnCatalà + LlibreTeologia + JoanPauII + LlibreEncíclica +

Cantidad
Últimas unidades en stock

Añadir a favoritos

 

Transacciones seguras y encriptadas con SSL.

 

Envíos a toda la U.E.

 

Compra con total confianza

Te puede interesar (16)

MOTS PER A LA FAMÍLIA, JORDI CASTELLET I SALA.

MOTS PER A LA FAMÍLIA, JORDI CASTELLET I SALA.

Precio 2,00 €
Disponibilidad: 1 Disponible

una reflexió profunda sobre la presència de Déu en la vida quotidiana i en les grans qüestions existencials. A través de 100 textos breus, l’obra explora temes com el mal al món, el sentit de la vida, la mort, la resurrecció i el futur, seguint el curs de l’any litúrgic —des dels vigílies de Nadal fins a la Pasqua— amb especial atenció a les experiències i vivències de les comunitats.

Tapa tova, 218 pàg. bon estat. Ed. El Toll

LA BÍBLIA DIDÀCTICA.

LA BÍBLIA DIDÀCTICA.

Precio 7,00 €
Disponibilidad: 1 Disponible

Per a joves i adults interessats a descobrir el missatge bíblic des de diverses perspectives. Amb atles per facilitar la comprensió del marc geogràfic. Presencia de motius bíblics en manifestacions culturals de tots els temps...

Tapa tova, 830 pàg. en bon estat. 1.075Kg. Cruïlla, 2004.

DEL POSTCONCILI AL POSTPROGRESSISME, JOAN CARRERA PLANAS.

DEL POSTCONCILI AL POSTPROGRESSISME, JOAN...

Precio 5,00 €
Disponibilidad: 1 Disponible

Els anys del postconcili, xarbotants d'idees noves i de vivències, d'exaltació després de molta contenció forçada, d'intuicions i de pressentiments, van ser, també, uns anys de contradiccions. Només un balanç fet des de la valoració positiva, però sense renúncia al sentit crític que và constituir, precisament, el nervi d'aquella etapa, pot garantir la perduració del seu missatge i evitar els efectes negatius de la llei del pèndul. Jo tinc la impressió que aquest balanç no s'ha fet prou ni amb la claredat que calia. La reducció, al meu entendre equivocada, del camp visual a només dues possibilitats, el continuïsme o la involució, ha tret visibilitat a l'altra del progrés no repetitiu. gran alternatiuva: la En parlar de postprogressisme, em refereixo al moment que es definí com a emblemàticament progressista. Però així com la postmodernitat no se situa contra el que és modern, sinó voldria anar més enllà del que va ser-ho en un moment determinat, també amb el mot «postprogressisme» propugno la voluntat de continuar progressant més enllà del progressisme d'una època.

Tapa tova, 254 pàg. en bon estat. Mediterranea, 1994.