Camins efímers cap a l'etern, Inês Castel-Branco.
    Camins efímers cap a l'etern, Inês Castel-Branco.

Camins efímers cap a l'etern, Inês Castel-Branco.

Referencia: 96.7.1

3,00 €
Impuestos incluidos

Interseccions entre litúrgia i art.

Tapa tova, 189 pàg. en bon estat. Cruïlla, 2004.

Enlaces directos: EnCatalà + LlibreTeologia + CristianismeCultura + ICastelBranco +

Cantidad
Últimas unidades en stock

Añadir a favoritos

 

Transacciones seguras y encriptadas con SSL.

 

Envíos a toda la U.E.

 

Compra con total confianza

Te puede interesar (16)

Nova evangelitzacio en les escoles Francesc riu Rovira de Villar

Nova evangelització en les escoles cristianes,...

Precio 3,00 €
Disponibilidad: 1 Disponible

Evolució de les Escoles cristianes de Catalunya al llarg dels darrers cinquanta anys. 60's església catòlica en una època de canvis sorprenents, 70's dues maneres diferents d'observar la mateixa realitat, 80's augment de la complexitat de les comunitats educatives...

Tapa tova 174 pàgines en Perfecte estat que DB 2012

DEL POSTCONCILI AL POSTPROGRESSISME, JOAN CARRERA PLANAS.

DEL POSTCONCILI AL POSTPROGRESSISME, JOAN...

Precio 5,00 €
Disponibilidad: 1 Disponible

Els anys del postconcili, xarbotants d'idees noves i de vivències, d'exaltació després de molta contenció forçada, d'intuicions i de pressentiments, van ser, també, uns anys de contradiccions. Només un balanç fet des de la valoració positiva, però sense renúncia al sentit crític que và constituir, precisament, el nervi d'aquella etapa, pot garantir la perduració del seu missatge i evitar els efectes negatius de la llei del pèndul. Jo tinc la impressió que aquest balanç no s'ha fet prou ni amb la claredat que calia. La reducció, al meu entendre equivocada, del camp visual a només dues possibilitats, el continuïsme o la involució, ha tret visibilitat a l'altra del progrés no repetitiu. gran alternatiuva: la En parlar de postprogressisme, em refereixo al moment que es definí com a emblemàticament progressista. Però així com la postmodernitat no se situa contra el que és modern, sinó voldria anar més enllà del que va ser-ho en un moment determinat, també amb el mot «postprogressisme» propugno la voluntat de continuar progressant més enllà del progressisme d'una època.

Tapa tova, 254 pàg. en bon estat. Mediterranea, 1994.