Les ferides de l'església catalana,Jordi Llisterri.
    Les ferides de l'església catalana,Jordi Llisterri.

Les ferides de l'església catalana,Jordi Llisterri.

Referencia: 4.19.esq

6,00 €
Impuestos incluidos

La divisió de la diòcesis de Barcelona i els bisbes imposats.

Tapa tova, 232 pàg. bon estat. Columna, 2005

Enlaces directos: EnCatalà + LlibreTeologia + LlibreReligió + JordiLlisterri +

Cantidad
Últimas unidades en stock

Añadir a favoritos

 

Transacciones seguras y encriptadas con SSL.

 

Envíos a toda la U.E.

 

Compra con total confianza

Te puede interesar (16)

VIATGE A LA TERRA DE JESÚS, ANGELA VOLPINI I MARCEL CAPELLADES llibre

VIATGE A LA TERRA DE JESÚS, ANGELA VOLPINI I...

Precio 2,00 €
Disponibilidad: 1 Disponible

unes suggerents reflexions sobre la terra de Jesús i sobre les emocions que els llocs on va posar els peus susciten en l'ànim de dos «pelegrins» que tenen en comú l'amor pel seu missatge, partint de camins diversos que coincideixen a comprendre com aquell missatge, adreçat a la humanitat, és l'única proposta vàlida per trobar la pau i la felicitat a la terra...

Tapa tova, 156 pàg. en perfecte estat. Ab. Montserrat, 2012

DEL POSTCONCILI AL POSTPROGRESSISME, JOAN CARRERA PLANAS.

DEL POSTCONCILI AL POSTPROGRESSISME, JOAN...

Precio 5,00 €
Disponibilidad: 1 Disponible

Els anys del postconcili, xarbotants d'idees noves i de vivències, d'exaltació després de molta contenció forçada, d'intuicions i de pressentiments, van ser, també, uns anys de contradiccions. Només un balanç fet des de la valoració positiva, però sense renúncia al sentit crític que và constituir, precisament, el nervi d'aquella etapa, pot garantir la perduració del seu missatge i evitar els efectes negatius de la llei del pèndul. Jo tinc la impressió que aquest balanç no s'ha fet prou ni amb la claredat que calia. La reducció, al meu entendre equivocada, del camp visual a només dues possibilitats, el continuïsme o la involució, ha tret visibilitat a l'altra del progrés no repetitiu. gran alternatiuva: la En parlar de postprogressisme, em refereixo al moment que es definí com a emblemàticament progressista. Però així com la postmodernitat no se situa contra el que és modern, sinó voldria anar més enllà del que va ser-ho en un moment determinat, també amb el mot «postprogressisme» propugno la voluntat de continuar progressant més enllà del progressisme d'una època.

Tapa tova, 254 pàg. en bon estat. Mediterranea, 1994.