Els alumnes catalans obtenen uns resultats molt més baixos del que podríem aspirar com a país. Tot i això, si avaluéssim el nostre sistema educatiu per les seves pretensions morals, probablement ocuparia la primera posició del món. Les nostres escoles s'avaluen més d'acord amb la noblesa dels seus propòsits que amb la realitat dels seus resultats. Això posa en relleu una gran confusió moral que no és, en absolut, aliena als resultats. Una de les manifestacions d'aquesta confusió és l'oblit de la dimensió política i republicana de l'escola. Avui la nostra escola es mostra més preocupada per preservar la salut anímica del "jo" dels alumnes que per formar ciutadans competents i sembla considerar més noble fomentar l'espontaneïtat (suposadament) innocent que l'emulació de la virtut. Cal, doncs, recuperar la dimensió política de la pedagogia, sense la qual l'escola es desvirtua a si mateixa. No deixa de ser sorprenent que a Catalunya (és a dir, al si d'una societat que vol entendre's com una nació) el valor de la transmissió sigui contínuament qüestionat.
Tapa tova, 152 pàg. en bon estat. Barcino, 2012.
